Punt TIC Òmnia Presons

Què aporten les TIC i Internet en les accions socioeducatives que es fan als centres penitenciaris?

>>TIC, Internet i societat (del coneixement i de la informació)
El desigual accés a les TIC dintre de la societat de la informació o del coneixement ha encunyat el concepte bretxa digital, que és una forma particular de vulnerabilitat social que explica la desigual integració a la societat. La bretxa digital és un nou factor d’exclusió i vulnerabilitat que s’afegeix als ja coneguts factors estructurals, i que té a veure amb les condicions de vida, aprenentatges i educació que envolten les persones. Diferents estudis assenyalen que l’educació té un paper molt important en la disminució d’aquest fenomen i també que, en la societat actual, l’ús de les TIC ha de ser un dels punts destacats per a la millora de les condicions de vida de les persones, ja que poden incrementar les competències personals que els permeten accedir als coneixements, incrementar el grau d’ocupació, disposar de nous canals per relacionar-se i participar en societat.

Als centres penitenciaris el fenomen d’estratificació digital s’accentua: als factors culturals, socials, econòmics, etc. que incideixen en la bretxa digital, s’hi afegeix el factor d’accessibilitat, tot i les iniciatives per proveir d’accés a Internet que s’han anat incorporant els darrers anys.

La situació d’internament en què es troben les privades de llibertat impossibilita poder superar per si mateixes la bretxa digital. En aquest cas, no és el risc d’exclusió el que està en joc, sinó el risc de romandre exclosos. I si els processos de rehabilitació i de reinserció social als quals es refereix l’article 25.2 de la Constitució es plantegen com un apropament a la comunitat, com una inclusió en la vida social, en els temps en què vivim s’ha de tenir present que aquest apropament també es produeix a través de les TIC i d’Internet.

Actualment, ja gairebé no hi ha cap dubte sobre la necessitat d’incorporar les TIC pràcticament en tots els àmbits de la vida, tot i que cal defugir d’un excessiu optimisme com va dir amb sarcasme John Daniel en una conferència de l’Open University “Senyors i senyores, les noves tecnologies són la resposta; quina era la pregunta?” Les TIC, per si soles no són la solució. Són les pràctiques, les accions que incorporen les TIC les que ens en mostraran els beneficis.

Les experiències d’introducció de les TIC i Internet a les presons estan explorant aquest camí; mostren cada dia les possibilitats que aquestes eines poden tenir en els processos que duen a terme les persones privades de llibertat per exercir la ciutadania, proposant noves possibilitats d’interacció amb la societat que és fora i amb la qual algun dia tornaran a conviure.

I segurament ens caldrà seguir explorant-les, regulant-les, normalitzant-les i és per això que ens preguntem: per què calen les TIC i Internet en el nostre àmbit?

>>Les experiències actuals i les experiències futures
La introducció de les TIC als centres penitenciaris catalans està experimentant un procés de desenvolupament continu.
En l’àmbit de l’educació reglada s’està fornint de contingut als currículums formatius que inclouen l’adquisició d’aquestes competències digitals. La presència de les TIC a les aules i dels aprenentatges a través d’Internet conformen un paisatge habitual des de fa temps, el moment actual planteja el repte de superar les TIC i construir aprenentatges col·laboratius (TAC) amb la web 2.0.

També en el camp de la formació vinculada a l’ocupació, els aprenentatges de les eines ofimàtiques tenen una presència consolidada a través de cursos regulars i d’acreditació de coneixements a través de l’ECDL.

Des de l’any 2001, la incorporació de la Xarxa Òmnia als centres penitenciaris continua sent una experiència innovadora i pionera que pretén possibilitar que puguin tenir accés a les TIC els col·lectius en condicions més desfavorables per accedir-hi.

Sobre la base que en alguns centres els educadors recuperaven equips de segona mà perquè consideraven important l’aprenentatge de les TIC, es va començar a desenvolupar el projecte Alfadigital, que va afegir a aquest panorama l’experiència del reciclatge informàtic i del programari lliure a través de les Ciberaules.

Aviat s’iniciarà a través de les Ciberaules una experiència de formació per a l’obtenció de l’acreditació de les competències digitals ACTIC que s’espera estendre a tots els centres penitenciaris.

La utilització de les TIC en els processos d’orientació i inserció laboral són ja habituals als centres.
També són destacables les experiències d’educació i dinamització social des de les TIC que impulsen els monitors artístics, els monitors d’audiovisuals, els dinamitzadors dels Punts TIC/Òmnia: projectes multimèdia, de ràdio i de vídeo digital.

El panorama tecnològic als centres penitenciaris catalans està canviant, el parc tecnològic està creixent i els usos s’estan diversificant. Però el procés no està acabat: la primera connexió a Internet per a programes socioeducatius va arribar al mòdul de dones de Brians 1 l’any 2001 i, progressivament, a tots els Punts TIC/Òmnia dels centres penitenciaris. Gairebé 10 anys després, el debat sobre l’accessibilitat continua obert i les necessitats d’altres àmbits i col·lectius professionals s’hi han afegit.

Ens hem de seguir qüestionant en quin grau l’adquisició de competències digitals complementa i potencia els processos de reinserció de la població penitenciària en la societat actual; en quin grau poden aportar alguna cosa als programes de tractament i potenciar-los; de quina manera les TIC i Internet poden possibilitar un intercanvi positiu i fructífer entre el dins i el fora, entre societat i presó; en quin grau les TIC poden contribuir al fet que els centres penitenciaris no siguin espais ocults de la societat i que aquesta els reconegui i assumeixi com a part seva.

En definitiva, ens volem qüestionar sobrequins usos s’estan fent? Quins usos es poden fer? Es poden vincular programes, currículums, itineraris, continguts? (QUÈ)

>>Accedir a Internet des de les presons
Cada vegada més les TIC i Internet estan presents en tots els aspectes de la nostra existència. Però tot i el desenvolupament dels darrers anys, el ritme d’introducció de les TIC als centres penitenciaris no és en absolut comparable al patró de creixement d’aquest fenomen en la societat. Aquesta desigual implantació té unes raons que no són ni estrictament econòmiques ni estrictament jurídiques.

Internet redimensiona l’espai penitenciari i posa sobre la taula nous reptes en tant que oportunitats, però també en tant que riscos. Haurien de prevaldre uns aspectes sobre els altres?

Podem plantejar un ús d’Internet a les presons en què es minimitzin els riscos i es potenciïn les oportunitats. Internet és un nou espai social on passen coses bones i altres que no ho son tant. Si entenem que Internet ha d’anar guanyant presència a les presons, haurem de començar per no criminalitzar aquesta eina i a pensar incorporar-la-hi, assegurant-ne uns bons usos i en un escenari de minimització de riscos. Són diverses les formes provades i vàlides per assolir aquests objectius: des de l’ús de filtres de contingut i de control de la navegació fins a l’ús de plataformes més o menys tancades.

En aquest àmbit també tenim oportunitat de qüestionar-nos sobre la neutralitat de les TIC: existeixen diferents models d’eines i usos tecnològics amb diferents valors associats. Uns reprodueixen les lògiques de mercat, on eines i continguts són de propietat intel·lectual reservada. Altres incorporen nous models, fent prevaldre eines i continguts oberts, d’us lliure i públic. En tot context, però potser més en un context d’exclusió i vulnerabilitat social com el nostre, cal preguntar-nos sobre quin d’aquests models ens caldria desenvolupar i construir una proposta d’intervenció social al voltant de les TIC.

En aquest sentit ens preguntem sobre quins riscos/oportunitats cal tenir en compte i aprofitar? Quins models d’accés s’hi han d’incorporar? Amb quines eines de control? (COM)