Imagina’t que cada dia escrius un text on descrius el que has fet i com t’has sentit. Imagina’t que algú publica les teves paraules en un bloc. Imagina’t que els teus amics, la teva família y altres persones el llegeixen i escriuen els seus comentaris.
Les dones del Punt TIC del CP Brians1 fan cada dia aqueste exercici d’imaginació i ens pregunte con es veu al carrer La Isla Radioblog… si la gent el llegeix… si els hi agrada…
Fa uns dies vam treballar en una sessió de grup l’expressió de les idees, opinions i emocions i vam haver de fer un exercici d’imaginació per a aconseguir que les noies entenguessin què és un bloc, en aquest cas un bloc col·lectiu, per que a Brians1 seguim treballant sense connexió.
Com faries per a explicar-li a algú què és un bloc si mai no ha tingut l’oportunitat de consultar-ne cap? Com explicar que s’ha de treballar la redacció dels continguts en tant que representen al col·lectiu i no pas a cadascú de forma individual? Com treballar, doncs, l’expressió a la presó? Doncs amb imaginació…!
A la sessió de treball en grup vam començar llegint i comentant els textos individuals. A l’hora de compartir opinions apareixen els judicis personals i no tant les reflexions, així que vam proposar una dinàmica per practicar l’expressió i entendre que els codis del llenguatge escrit no son els mateixos que els del llenguatge verbal.
Cada participant va escriure en un post-it una paraula o idea que havia de ser esbrinada per una altra que mentrestant esperava fora de la sala. Vam col·locar els post-it de cap per avall i vam fer passar a la “voluntària” que va triar-ne un i sense llegir-lo el va enganxar en el front.
La resta del grup va haver d’endevinar, només amb paraules (i no pas amb gestos) el que estava escrit. Una adaptació diferent del clàssic joc tabú

És un exercici divertit: provoca riures i motiva la participació. Totes es sorprenen jugant amb les paraules, enriquint l’expressivitat i millorant l’organització dels pensaments, canviant les paraules més aspres per expressions més riques.
Tant de bo que les noies poguessin llegir on-line aquest post i compartir la seva visió d’una sessió de treball diferent.
Desitgem que sigui possible aviat per tal que elles mateixes trobin resposta a la pregunta ¿què diu la gent de nosaltres al carrer…?