nov 25 2008
Dones i tecnologia: de la rentadora a les boles xineses
A prop de l’oficina on faig la major part de la meva feina hi ha una botiga de joguines. L’altre dia vaig reparar en l’aparador de la foto tot de color rosa, i em va venir al cap el post de l’Anna sobre dones i inclusió digital i la reflexió que apunta sobre la fractura digital i el gènere, i uns quants dubtes que comparteixo amb vosaltres.
És aquesta la idea que tenim de tecnologia “per a dones”?: vitroceràmica, planxa i rentadora ultramodernes, aspiradora megafashion, nevera superplus etc…?
Alguna dona ha hagut de rebre formació per a fer servir la rentadora, tot i que sigui de les més modernes? I els vostres marits/companys/el-que-sigui? Saben ells utilitzar-la (correctament, és clar!)
Per què les dones ens movem amb por en temes tecnològics tot i l’experiència a les fàbriques d’armes a les guerres, a les fàbriques tèxtils, a les centraletes telefòniques, etc?
I una qüestió fonamental que l’Anna ens planteja: quina és l’actitud de les dones respecte els/les seus/seves fills/filles sobre l’ús de la tecnologia? Aquesta seria per a mi una de les paraules clau: ACTITUD.
La superació de la fractura digital pel que fa les dones necessita un canvi d’actitud i molta pedagogia encara. Crec que nosaltres mateixes tenim l’obligació d’apostar pel pas del factor electrodomèsTIC [fixeu-vos... també és TIC 
] al factor ús de la tecnologia, de TOTA la tecnologia.
Per això us recomano que mireu aquest vídeo on un grup de dones comparteixen el seu itinerari personal amb la tecnologia: des del primer radiocasette fins al reciclatge i la construcció d’altres joguines per a dones.
