Tot just acaba de començar el programa ENDE, un programa promogut per L‘Institut Català de les Dones (ICD) amb l’objectiu de formar a participants i responsables de diferents associacions de dones i afavorir així la inclusió digital tant de les associacions com de les seves associades.
Algú pot dir que no és necessari fer una formació “específica ” per a dones, ja que si estem en un món format pels dos gèneres no hem de fer accions diferenciades…. però la realitat encara és una altra.
Recordo el post que vaig escriure el febrer del 2005, La fractura digital és femenina, han passat ja més de tres anys, i sincerament crec que la realitat no ha canviat massa:
“La fractura digital però, i per desgràcia per la part que em toca, també té a veure amb el gènere. Textualment:
El fet de ser dona distancia aquest col·lectiu respecte dels homes en pràcticament vint punts en utilització setmanal d’ordinador (32,7% contra 51,1%) i internet (25,6% contra 41%) i en deu punts en telefonia mòbil (61,9% contra 71,1%)”
No sé exactament com estan ara les dades ni tinc cap informe actualitzat, però veig que la diferència d’accés a la societat de la informació es produeix de forma diferent.
Serà perquè encara ara les responsabilitats de la dona pel que fa al manteniment familiar i a les tasques domèstiques no estan repartides de forma igualitària, perquè depèn de en quin sector de la població influeixen aspectes culturals i fins i tot religiosos…. però el que és veritat és que hi ha moltes dones que estan encara molt lluny de l’accés a la societat de la informació.
Mentre hi hagi aquesta diferència d’accés i de domini de les tecnologies hi haurà un sector de la població, en aquest cas lligat al gènere femení, que corre el risc de quedar exclosa de la societat.
I ens podríem preguntar que en què queda exclosa exactament?
- Doncs per posar uns exemples, podríem parlar primer de tot del paper de la mare i els fills. Ja sabem que hi ha un moment on la separació pares-fills es fa inevitable ja que els interessos i l’adolescència aixó ho reclamen… però que a més a més el llenguatge sigui del tot diferent, que les mares no entenguin que fan els seus fills davant d’un messenger, uns vídeos al mòbil, unes webs personals…. com podem demanar llavors a les mares que puguin educar als seus fills en responsabilitat davant les tic si no tenen prou domini?
- Per altra banda, cada vegada més moltes de les gestions tendeixen a fer-se via internet, des de fer consultes a metges, a gestionar burocràcia, a la declaració d’hisenda, les transferències bancàries… Fem que siguin els marits o companys els encarregats de la burocràcia i economia familiar? Que només ells siguin els entesos? No és fer que recaigui sobre un sector de la població, en aquest cas el gènere masculí, el poder del domini oficial, econòmic o burocràtic?
- Per altra banda hauríem de parlar, evidentment, de l’accés al món laboral. Avui en dia, és del tot necessari el domini de les tecnologies per poder escollir determinades feines,… fem que homes i dones tinguin les mateixes possibilitats?
Crec que encara no hem assolit la igualtat de gènere en l’accés a la societat de la informació, per això iniciatives com ENDE, que proporcionen equipaments i formació a les associacions de dones són del tot necessàries. Cal recolzar aquestes iniciatives i aprofitar les oportunitats que dóna.
Mirant les fotos i els vídeos al bloc de l’ENDE he pensat en la quantitat d’experiències que esteu vivint amb la tecnologia i que probablement els que “us llegim” no podem arribar a percebre del tot.
] que quan s’obre ja no es pot fer marxa enrere. La vostra participació i vinculació amb xarxes de dones és inevitable… ara que heu donat els primers passos, heu de continuar fent camí.
